La importància de l'avorriment

CAT/CAST

freepik.es

(imagen de freepik.es)

Sembla mentida un títol com aquest en aquest web, oi? Doncs si, ho és... El paper que ens ha sortit avui al @potcontralavorriment ens deia això: "és moment d'avorrir-se". I si, s'han quedat tots dos ben sorpresos.

Incongruent? No.

No és necessari que estiguin tot el dia ocupats. No és l'essència del pot tampoc. Per això només traiem un paper diari, o el cap de setmana o quan a cada família li resulti còmode o necessari. Tampoc és necessari que estiguin tot el dia sense fer res o recorrent a pantalles. El truc sempre és trobar l'equilibri. I avorrir-se, és molt important pels nens. Els fa despertar la ment, la creativitat, la capacitat de buscar alternatives... Us ho explico.

No és massa positiu saturar als nens d'activitats, encara que siguin concerts per nadons, tallers de fang o altres treballs manuals, espectacles de teatre, dansa, circ, titelles... encara que siguin dels que ja són adreçats al públic infantil. El tema és que els nens necessiten que fem coses amb ells, no que els saturem d'activitats mentre nosaltres fem altres coses. De fet, aquesta és l'essència del POT CONTRA L'AVORRIMENT. Fer activitats que ens permetin interactuar i passar una estona junts. Tot i que també trobareu alguna activitat com les citades anteriorment. Quan estan acostumats a força estímuls i de cop els deixem sense fer res, ràpid sentim la frase: "Què puc fer?", "Estic avorrit/da!!", "Vull veure la tele!"...o d'altres semblants. Però hem de saber diverses coses respecte a l'avorriment:

Avorrir-se els ensenya a ser pacients, a esperar. A ser conscients que no sempre poden tenir tot el que volen des de la immediatesa que sovint exigeixen. I per tant acceptar la frustració que això els suposa i per la que han de passar d'alguna manera.

Avorrir-se els permets ser independents i no dependre dels altres. Per tant han d'aprendre a estar bé amb ells mateixos, a acceptar la soledat. De tal manera que així tindran l'oportunitat de connectar amb les seves habilitats, imaginació, capacitats...i tots els recursos que disposen i que poques vegades els deixem aflorar.

Avorrir-se els ensenya a pensar, a ser creatius per tal de poder sortir d'aquest estat que no els agrada. Per tant, se les han d'empescar amb la seva imaginació i creativitat per trobar alguna cosa a fer per deixar d'avorrir-se.

Penseu que gràcies a l'avorriment tenim una de les millors coses que podem tenir... la CREATIVITAT!

Així que quan els hem deixat una estona sense saber què fer, han passat per diverses fases. Primer no sabien què fer. Rondinaven. S'enfadaven. Deien que "no podien fer res"... De mica en mica s'han anat aixecant del sofà i han començat a pul·lular primer pel menjador i després a l'habitació de les joguines. Finalment cadascú ens ha demanat el que necessitava per a fer el que se li ha acudit en el moment. Una ha volgut tisores, pintura, enganxines i rotlles de paper de WC. L'altre ha agafat peces de construccions i ninos i parlava amb ells i inventava històries. I la veritat és que, si els hagués proposat jo una altra cosa no haguessin tingut l'oportunitat de fer això. O segurament, si els hagués proposat jo fer això, m'haguessin dit que no. Però ha sortit d'ells, i això val més que tot.

__________________________________________________________________________________

La importancia del aburrimiento

Parece mentira un título como este en esta web, ¿verdad?

Pues si, lo es...

El papel que nos ha salido hoy al @potcontralavorriment nos decía esto: "es momento de aburrirse". Y si, se han quedado ambos muy sorprendidos.

Incongruente? No.

No es necesario que estén todo el día ocupados. No es la esencia del tarro tampoco. Por eso sólo sacamos un papel diario, o el fin de semana o cuando a cada familia le resulte cómodo o necesario. Tampoco es necesario que estén todo el día sin hacer nada o recurriendo a pantallas. El truco siempre es encontrar el equilibrio.

Y aburrirse, es muy importante para los niños. Les hace despertar la mente, la creatividad, la capacidad de buscar alternativas... Os lo explico.

No es demasiado positivo saturar a los niños de actividades, aunque sean conciertos para bebés, talleres de barro u otros trabajos manuales, espectáculos de teatro, danza, circo, títeres... aunque sean de los que ya son dirigidos al público infantil. El tema es que los niños necesitan que hagamos cosas con ellos, no que los saturamos de actividades mientras nosotros hacemos otras cosas. De hecho, ésta es la esencia del TARRO CONTRA El ABURRIMIENTO. Hacer actividades que nos permitan interactuar y pasar un rato juntos. A pesar de que también encontraréis alguna actividad como las citadas anteriormente. Cuando están acostumbrados a bastantes estímulos y de golpe los dejamos sin hacer nada, rápido oímos la frase: "Qué puedo hacer?", "Estoy aburrido/da!!", "Quiero ver la tele!"...u otras parecidas. Pero tenemos que saber varias cosas respecto al aburrimiento:

Aburrirse les enseña a ser pacientes, a esperar. A ser conscientes que no siempre pueden tener todo el que quieren desde la inmediatez que a menudo exigen. Y por tanto aceptar la frustración que esto les supone y por la que tienen que pasar de alguna manera.

Aburrirse les permite ser independientes y no depender de los otros. Por lo tanto tienen que aprender a estar bien con ellos mismos, a aceptar la soledad. Así tendrán la oportunidad de conectar con sus habilidades, imaginación, capacidades...y todos los recursos que disponen y que pocas veces les dejamos aflorar.

Aburrirse les enseña a pensar, a ser creativos para poder salir de este estado que no les gusta. Por lo tanto, tienen que buscar en su imaginación y creatividad para encontrar algo a hacer para dejar de aburrirse.

Pensad que gracias al aburrimiento tenemos una de las mejores cosas que podemos tener... la CREATIVIDAD!

Así que cuando les hemos dejado un rato sin saber qué hacer, han pasado por varias fases. Primero no sabían qué hacer. Refunfuñaban. Se enfadaban. Decían que "no podían hacer nada"...

Poco a poco se han ido levantando del sofá y han empezado a pulular primero por el comedor y después por la habitación de los juguetes.

Finalmente cada cual nos ha pedido lo que necesitaba para hacer lo que se le ha ocurrido en el momento. Una ha querido tijeras, pintura, pegatinas y rollos de papel de WC. El otro ha cogido piezas de construcciones y muñecos y hablaba con ellos e inventaba historias. Y bien es verdad que, si les hubiera propuesto yo otra cosa no hubieran tenido la oportunidad de hacer esto. O seguramente, si les hubiera propuesto yo hacer esto, me hubieran dicho que no. Pero ha salido de ellos, y esto vale más que todo.